Serveis Atenció Terapéutica Barcelona

Una manera de pensar l´educació seria pensar-la com a procés d´acompanyament que ajuda els nostres alumnes/fills a trobar un lloc propi en l'estructura social. La nostra particular posició (com a mestres, pares o psicòlegs) davant l'acte educatiu, serà decisiva per produir efectes de promoció i d`imatge personal/social en aquest procés. ¿Quines condicions som capaços de crear com a escola o família, per a possibilitar que cada alumne/fill tingui reservat un temps i un espai com a subjecte de l'educació?. Vivim en l'època de la pressa, la fragmentació del llaç social, la satisfacció immediata, la no tolerarància de l´espera, l´anonimat, la manca d´esforç i compromís.... Però podem pensar lògiques institucionals i familiars que generin "pràctiques contraèpoca". No hi haurà prou de pensar només en noves lògiques institucionals... com a pares també haurem de ser presents en aquest procés educatiu. L´acte pedagògic haurà d'estar travessat per la idea de llaç social a l´altre. Com a pares i mestres hem de confiar en el fet de tenir expectatives, esperances i desitjos dipositats en l'alumnat i els nostres fills. Els nens/es es construeixen per i amb la mirada de l´altre (mestres,pares,iguals). Quines mirades projectem sobre els nostres alumnes/fills....El gandul, l´entremaliat, el despistat, el desastre, l´agressiu... aquestes mirades des de la falta, vinguin d´on vinguin no contribueixen a ubicar de manera saludable, el sentit del qui sóc jo ...per... en el context escolar/familiar i en el món que els envolta. La pràctica de l'acompanyament a casa i a l'escola serà indissociable de la conversa i de l'escolta, eines fonamentals per construir junts convencions entre professionals, pares, alumnes i fills que són acompanyats. La praxi en l'acompanyament pedagògic de l'alumne no hauria de limitar-se a un acte professional, sinó que s´hauria de fonamentar en un compromís amb el destinatari, constituint-se així en condició i possibilitat de progrés dels nostres alumnes. Sóc conscient que com a pares i mestres, no sempre ens sortim però no hauriem de permetre que el temps ens retornes la pregunta... He fet tot el que he pogut per aquest alumne/fill?


Samuel Rodríguez Muñoz
Psicopedagog-psicoterapeuta
Rev. La veu del Bardina. 2008